Proposta per promoure un Servei Civil de Pau des de Catalunya

Un conflicte no s’acaba quan després d’una llarga i complexa negociació, s’estableix un alto el foc o es firma un acord de pau. Al darrere sovint hi queda una societat  desvalguda, enfrontada, traumatitzada i desestructurada que difícilment se’n podrà sortir per ella mateixa i qualsevol petit incident hi pot desencadenar de nou la confrontació i revifar el conflicte.

Des de NOVA creiem que igual que és necessari ajudar els països que estant sortint d’un conflicte armat a reconstruir les infraestructures i equipaments bàsics, també cal ajudar-los a reconstruir l’estructura sociopolítica, reactivant o adequant els sistemes administratius, socials, polítics, judicials, legislatius, econòmics, etc. Aquesta reconstrucció social s’ha de realitzar en cooperació amb organitzacions locals, a fi d’intensificar els potencials existents en la societat civil, enfortir aquestes organitzacions i incrementar la capacitació d’especialistes locals en el manteniment de la pau, la gestió noviolenta dels conflictes i la recuperació de la convivència social i política del país. Per poder realitzar amb seguretat i eficàcia projectes d’ajuda humanitària, de cooperació al desenvolupament o de promoció dels drets humans, cal una situació de pau, mínima i estable. De la mateixa manera que es necessiten cossos d’experts en la gestió de situacions de desastre, naturals o provocades per l’acció de l’home, cal crear cossos d’experts en la prevenció i transformació de conflictes violents i en la protecció dels drets humans. El paper creixent que està prenent la societat civil per part de persones, associacions i ONGs d’arreu del món en aquest darrer camp, fa necessari organitzar aquest potencial de recursos més eficientment. Un camí de cooperació amb els països sotmesos a
conflictes violents és el de concertar una acció combinada entre organitzacions locals i organitzacions externes. Això permet tenir una perspectiva més àmplia i externa al conflicte i poder planificar de forma més sensible i més coherent els seus respectius projectes, evitant solapaments o aspectes desatesos. Moltes ONG estan d’acord que un major grau de coordinació i cooperació ajudarà a incrementar l’efectivitat dels desplegaments civils en situacions de conflicte. La demanda per part de la UE, l’OSCE i les NNUU de personal civil qualificat per les seves missions de pau és creixent i és un indicador que en el futur es posarà l’accent en la intervenció d’organitzacions civils en la prevenció i gestió de conflictes violents. Però actualment no hi ha un sistema coherent per reclutar i entrenar aquestes persones per tal de posar-les a disposició d’aquests organismes o dels centenars d’ONG que treballen en aquest camp.

Afrontar els conflictes violents és una prioritat urgent que requereix importants inversions de recursos civils i militars. Però les parts en conflicte no sempre volen una missió militar per al manteniment de la pau, perquè la presència militar en una població que ha estat traumatitzada per soldats abans de l’arribada de la missió internacional, causa desconfiança i por. Les forces militars soles no poden prevenir o resoldre un conflicte satisfactòriament. El personal militar cada vegada és més utilitzat en funcions  humanitàries i en altres tipus de funcions que poden ser més ben gestionades per especialistes civils, que poden actuar de manera més efectiva i més acceptada que els militars.
Formar i desplegar més civils per realitzar aquestes funcions alliberarà recursos militars. En molts casos, la diplomàcia oficial i la diplomàcia de segon nivell no son suficients i cal una actuació complementaria i autònoma d’organitzacions externes que, amb col·laboració dels actors pacificadors locals, realitzin directament sobre el terreny un treball constant i sostingut per reduir els possibles impactes negatius de tota intervenció externa.

MÉS INFORMACIÓ sobre la PROPOSTA AQUÍ