Contra el crim del silenci

Martí Olivella

La història ens jutjarà pel nostre silenci, per la nostra complicitat, perquè, malgrat la distracció, la manipulació i l’ocultació informativa que patim, ja tenim prou coneixement per no continuar deixant fer, per no continuar callant, per no continuar col·laborant amb un sistema mundial estructuralment injust i insostenible, amb un sistema que genera i manté conflictes com a font de poder.

Ja portem més sis dècades d’una PAX americana fonamentada en les cendres de la guerra. Una PAX que manté un desordre econòmic – institucions de Bretton Woods - a favor de les persones i dels països més rics; una PAX que manté un desordre polític – Consell de Seguretat controlat per les potències nuclears-; una PAX que manté un desordre armat – en nom de la lluita contra el terrorisme - ; una PAX que provoca un desordre financer – imposant el Consens de Washington - a favor de l’acumulació dels més rics i en contra de la majoria de la població - ; una PAX que manté viva l’ocupació armada i l’apartheid a Palestina i a tants d’altres llocs.

No volem aquesta PAX. Volem una pau fonamentada en l’equitat de totes les persones i de tots els pobles. I per aconseguir-la, volem construir la pau amb mitjans noviolents, començant per la recerca de la força de la veritat: satyagraha.

No callar, significa dir la veritat ocultada sobre conflictes molt greus. Avui sabem, documentadament, que el poble palestí està sota un règim d’apartheid i que, com en el cas de Sud-àfrica, cal demanar als nostres governs l’embargament d’armes contra l’Estat d’Israel, és a dir, acabar amb tota relació de compra o venda d’armes, d’equipaments o de recerques militars que permeten continuar una política genocida i contrària als Drets Humans.

Avui sabem, documentadament, que el Govern espanyol autoritza la venda d’armes a Israel, i sobretot, que vàries empreses compren i financen armes i equipaments; també sabem que el Govern ha signat acords de col·laboració militar amb Israel. El Govern ha d’aturar aquestes relacions il·legals que van contra el Codi Ètic de la Unió Europea pel que fa al comerç d’armes amb països que no respecten els Drets Humans o que les empren contra la població.

Avui sabem, que el Tribunal Russell sobre Palestina celebrat a Barcelona insta a la Unió Europea i a tots i cadascun dels seus estats membres a imposar les sancions necessàries al seu soci, Israel, mitjançant mesures diplomàtiques, comercials i culturals amb vista a posar fi a la impunitat de què es beneficiades de fa dècades. En cas que a la UE li manqui el valor necessari per a això, el Tribunal compta amb els ciutadans i ciutadanes d’Europa per exercir les pressions necessàries mitjançant tots els mitjans apropiats.

Com que els Governs no emprenen aquestes sancions som els ciutadans que les hem d’emprendre amb els mitjans apropiats: donant suport els moviments de resistència popular i noviolenta que a Palestina lluiten contra el mur i l’ocupació; participant en la plataforma Amb palestina al Cor; fent conèixer els vaixells Free Gaza o la Marxa per la Llibertat de Gaza, coorganitzant el Tribunal Russell sobre Palestina, publicant informes sobre l’Apartheid contra el poble palestí o sobre les Relacions militars entre Espanya i Israel.

No callar, però, també significa construir la veritat sobre les causes i els beneficiaris de la crisi global, sobre els efectes destructors del Consens de Washington contra la població (1.000 milions de persones que passen fam), contra l’economia real (98% dels recursos financers dedicats a especulació), contra el medi ambient (malbaratament del petroli i increment dramàtic del canvi climàtic) i contra el complex financer – mediàtic, militar, industrial- que governa el món, perquè provoca crisis podent evitar-les, imposa als polítics les mesures que els beneficien i crea conflictes per poder continuar venent armes contra el terrorisme.

Ens cal combinar, doncs, les estratègies noviolentes per tal de trobar sortides intel·ligents a conflictes armats, i estratègies noviolentes per construir un consens alternatiu al consens governant, que sustenta aquests conflictes per mantenir-se en el poder.